Ara que encara me'n recorde

Alejandro González Lucas va néixer en un petit poble toledà, de la comarca de Torrijos: Paredes de Escalona. Això va ocórrer el 17 de novembre de 1917. Alejandro fou el major dels sis germans que jo he conegut. Sé que hi va haver-ne més, però ignore si eren majors, menors, homes o dones. La seua infància i adolescència van transcórrer al poble. Supose que ajudant a l’avi Gerardo al camp. No vaig conèixer a l'avi altre ofici que el de llaurador; encara que quelcom m'explicava el pare sobre que, de vegades, l'acompanyava a Navalcarnero, Almorox o Torrijos, pot ser que a les fires de bestiar o a vendre, tirant del ramal del ruc, els productes de la collita. Quan esclatà la guerra li van enrolar en el bàndol nacional; formava part d’allò que denominaren ‘ la quinta del biberón ’: quasi xiquets que eren allistats, per un o altre bàndol, per engrossir la massa de carn humana susceptible de matar o ser morta, independentment de les seues idees i dels seus anhels. A mon pare li...

Pili treballava cuidant una nena en una casa de l'avinguda del Port. Jo estava fent una passejada amb Maria. Al carrer de Ramiro de Maeztu, a l’altura d’on estava ‘Primitivo en Ballestas’ --sempre em cridava l’atenció aquell nom--, ens trobem amb Rafa Albert. Molt alterat, li va llevar a Maria –que estava a punt de complir un any-- quasi a estirades la xapeta de 'Nuclear no, gràcies', que portava presa a l’abriguet. --Estàs boig? Lleva-li això a la xiqueta, què vols que t’enxampen? Rafa, des que en una manifa la policia li va rebentar un ull d’una pilotada de goma, veia perills i conspiracions per tot arreu. Per això vaig pensar que era una de les seus paranoies. Però quan em va dir que la guàrdia civil havia assaltat el Congrés dels Diputats, vaig anar-me’n a ca ma mare, ja que el pla era esperar que Pili eixira de treballar, a les nou de la nit, sopar allà i en acabant anar-nos a casa nostra. Vaig telefonar a Pili per assabentar-la i per veure si podia eixir més p...