Paco i el C.A. Casas Bajas
U dels objectius que ens hem traçat Pili i jo és veure-li fins el cul a la ciutat de València; l'altre és visitar tots els pobles del País Valencià. Tots dos, ho sabem, són gairebé impossibles, però anem avançant. Avui li ha tocat el torn a Benimàmet, una de les pedanies del Cap i Casal. Benimàmet va néixer, com gairebé tots els pobles del País, com a alqueria musulmana. Benimahabet pot ser fóra el seu primer nom. I com a alqueria de València va romandre fins a 1835 en què va obtenir independència municipal. Aquesta independència només durà 47 anys, ja que València, davant la necessitat d'ampliar el seu perímetre, es va annexionar, en 1882, aquest i altres pobles dels voltants. Ja al segle XX, la proximitat al centre de la capital -amb prou feines una llegua— va convertir Benimàmet en lloc d'esplai per a la burgesia valenciana. D'aquesta manera el poble es va omplir de vil·les i xalets modernistes, dels quals s’hi conserven encara un bon grapat, si bé la piqueta ha a...